Hem estudiat la presència de plàstics al Camí de Cavalls per identificar-ne la distribució i els origens, i així poder orientar accions efectives.
A 40 Nord Outdoor S.L. fa anys que treballam perquè el Camí de Cavalls sigui molt més que un itinerari per caminar o pedalar: el concebem com un espai natural i patrimonial que cal conèixer, respectar i conservar. Precisament per açò, la presència de residus —i especialment de plàstics— ens preocupa tant pel seu impacte ambiental com pel que diu de la nostra relació amb el territori. En els darrers anys, hem fet sortides periòdiques per recollir plàstics, i també ens hem acollit al compromís Menorca Sense Plàstic.
Ara, presentam un estudi sobre la presència de residus plàstics que hem realitzat amb l’assessorament de l’Aliança Plastic Free Menorca. Amb aquest estudi hem volgut fer una passa més: disposar de dades pròpies, recollides sobre el terreny, que ens ajudin a entendre on es concentren els residus, quin tipus de residus són i per què apareixen en uns punts i no en uns altres.
El resultat no és només una fotografia de la situació, sinó una base útil per orientar accions realistes: sensibilització, gestió i conservació al llarg del traçat. I, sobretot, per enfocar esforços allà on realment hi ha el problema.
Detalls de l’estudi
El treball de camp es va fer entre el 15 i el 31 de juliol de 2025 amb un equip de 4 persones. Va consistir en recórrer els 185 quilòmetres del Camí de Cavalls i geolocalitzar i fer fotografies de tots els residus que s’hi van trobar. A continuació, la feina es va completar amb la digitalització, organització i anàlisi de dades fins al gener de 2026.
Per fer-ho manejable, vam dividir el Camí de Cavalls en:
- 32 subtrams per a les jornades de mostreig (pensats segons els accessos i temps de recorregut).
- 97 subtrams per a l’anàlisi (definits segons entorn, tipus d’usuari, freqüentació i possibles orígens dels residus).
Els residus es van registrar de manera individual i geolocalitzada amb fotografies i coordenades. Ara bé, en zones urbanes, carreteres i especialment punts de litoral amb molta acumulació o microplàstics, no sempre va ser possible registrar la presència de residus amb exactitud, tant per l’enorme quantitat com per la seva tipologia. En aquests punts, les dades que ofereix l’estudi s’han d’interpretar amb prudència. En canvi, en trams de camí natural sense tanta concentració de residus, el registre es va poder fer d’una manera molt més rigorosa i exhaustiva.
De què depèn l’acumulació de residus? Claus: l’entorn i l’ús
L’estudi mostra un patró molt regular: la concentració de residus no depèn només de quanta gent hi passa, sinó sobretot de quin tipus d’entorn és i quin tipus d’ús s’hi fa. Per entendre-ho, vam classificar els trams segons la densitat de residus:
CONCENTRACIÓ NUL·LA: sense residus.
- Usuaris més freqüents: Senderista/ciclista en ruta.
- Entorn: Bosc/marina/camps.
CONCENTRACIÓ BAIXA: un residu cada 997 metres de mitjana.
- Usuaris més freqüents: Senderista/ciclista en ruta.
- Entorn: principalment Bosc/marina/cultius, a vegades a prop de Cala/platja/penya-segat.
- Origen: sobretot Usuaris dels camins, i en casos puntuals Activitats agropecuàries.
CONCENTRACIÓ MITJANA: un residu cada 168 metres de mitjana.
- Usuaris més freqüents: Senderista/ciclista en ruta, Caminants ocasionals i Usuaris de platges.
- Entorn: principalment Bosc/marina/camps.
- Origen: Usuaris dels camins i Activitats agropecuàries.
CONCENTRACIÓ ALTA: un residu cada 40 metres de mitjana.
- Usuaris més freqüents: Usuaris de carrers i carreteres i Usuaris de platges.
- Entorn: Zona urbana i Cala/platja/penya-segat.
- Origen: Cotxes i usuaris carrers o Mar.
CONCENTRACIÓ MOLT ALTA: menys de 10 metres de mitjana entre residus.
- Usuaris més freqüents: Senderista/ciclista en ruta i Usuaris de platges.
- Entorn: Cala/platja/penya-segat.
- Origen: Mar.
Mirant el recorregut en conjunt, una part important del Camí de Cavalls cau en categories de baixa o nul·la concentració, però també hi ha punts on el residu es dispara. I açò ens duu a una de les conclusions més importants: una proporció relativament petita del traçat concentra una part desproporcionada del problema.
On s’acumulen més plàstics?
Les principals zones d’acumulació que identifica l’estudi són:
- Raconades de litoral (caletes, penya-segats i punts on arriben residus arrossegats per la mar).
- Pàrquings i accessos.
- Trams de carretera.
- Zones urbanes.
- Platges amb molta afluència.
En aquests entorns, el residu quasi mai prové de la ruta en si: hi ha aportacions externes (marines o urbanes) i dinàmiques d’estada (gent que s’atura, menja, fa pícnic, baixa a la platja, etc.). Dit d’una altra manera: hi ha punts on el Camí de Cavalls “rep” residu perquè està connectat a espais i usos que el generen o l’acumulen.
El litoral: quan el residu arriba sol
Una de les conclusions més contundents és que els trams de concentració molt alta són, gairebé sempre, trams dominats per dinàmiques marines. En el litoral, el residu pot aparèixer encara que el pas humà sigui baix, perquè la mar actua com a transportador i acumulador.
I a les zones més naturals?
Quan pensam en el Camí de Cavalls, a molts ens ve al cap el tram “clàssic”: bosc, marina i camps. Aquest tipus d’entorn representa més de la meitat del recorregut i, en general, presenta concentracions nul·les o baixes.
L’anàlisi fa una estimació molt il·lustrativa: en aquests trams no urbans ni de platja/cala, si atribuïm a cada residu 1 metre d’impacte, el recorregut estaria més d’un 99,8% lliure de residus; si l’impacte s’estima en 5 metres per residu (equilavent a un impacte visual), continua sent més d’un 99,1% lliure de residus. No vol dir que no hi hagi fems, però no hi ha punts calents continus com passa al litoral o a l’entorn urbà, sinó residus molt dispersos i amb distribució molt atzarosa.
No és només “quanta gent”: és “quin tipus de gent” (i què hi fa)
Una de les conclusions de l’estudi és que el tipus d’usuari condiciona la presència de residus més que la intensitat d’ús.
- Senderistes i ciclistes “en ruta” s’associen majoritàriament a trams amb residu nul o baix, fins i tot quan hi ha una freqüentació moderada o alta. La generació directa de residus atribuïble a aquest ús és, en general, baixa i anecdòtica.
- Caminants ocasionals apareixen més sovint en trams de concentració mitjana, especialment en zones de transició.
- Usuaris de platges i usuaris de carrers/carreteres són els que s’associen amb concentracions altes, sobretot en entorns litorals i urbans, on es mesclen deixalles d’estada, aportacions externes i acumulacions difícils de quantificar.
Quin tipus de residus són més habituals?
En els trams típics de ruta (senderisme/ciclisme), els residus generals pels usuaris del camí solen ser petits plàstics (embolcalls sencers o fragments, botilets petits, etc.) i tovallons de paper, molt dispersos i amb distribució bastant atzarosa.
En canvi, en aquests mateixos entorns naturals hi apareix un altre element important: els residus associats a l’activitat agropecuària, que tendeixen a ser més voluminosos. I en punts d’alta presència humana (com platges verges sense serveis), hi destaca especialment el paper higiènic i mocadors, que poden arribar a concentracions elevades.
Conclusions
Si haguéssim de resumir les conclusions de l’estudi en unes poques idees, serien aquestes:
- L’entorn és el factor més determinant: el bosc/camp tendeix a estar molt més net; el litoral, l’entorn urbà i les carreteres concentren el problema.
- El perfil d’ús és clau: “fer ruta” genera poc residu; l’ús d’estada (platges) i la connexió amb trams urbans i carreteres augmenten la pressió i la deixalla.
- Els grans punts negres no tenen a veure amb la ruta en si, sinó amb residus que arriben per la mar, dinàmiques urbanes, accessos i aparcaments.
- Accions ben dirigides poden tenir un impacte real, ja que poca distància i punts molt concrets acumulen gran part dels residus. Dirigir les actuacions allà on hi ha el problema seria la clau per aconseguir un Camí de Cavalls amb una menor presència de residus.
A 40 Nord Outdoor S.L. hem impulsat aquest estudi precisament per açò: per passar de la percepció a l’evidència, i de l’evidència a mesures coherents amb el futur que volem per Menorca i el Camí de Cavalls. Ara el repte és convertir aquestes conclusions en accions compartides: entre entitats, administracions, sector turístic i, sobretot, les persones que estimam i recorrem l’illa.
Enllaç de descàrrega: Estudi sobre la presència de plàstics al Camí de Cavalls