La pedra i la tramuntana són els autors materials d’un escenari de somni, que podria evocar altres planetes. Les condicions només permeten que la vegetació s’arrossegui per terra, escarransida. I la mà de l’home hi és present en forma de construccions de pedra seca, d’un far a la fi del món i de tràgics episodis històrics.
Quan l’itinerari de Camí de Cavalls 360º ja ha cobert gairebé tota la part nord de Menorca, des de Maó, i és a punt de virar cap al sud en direcció a Ciutadella, les passes dels participants s’endinsen en un dels paisatges més màgics i impactants de tota la volta a l’illa.
Aproximadament, entre les urbanitzacions de Cala Morell i Calespiques, el recorregut travessa la plataforma calcària del nord-oest menorquí. No podràs oblidar allò que hi veuran els teus ulls ni tampoc allò que experimentarà el teu cos mentre avancis a peu o en BTT per aquest indret.
Desolat, agrest, agressiu, adust, salvatge o indòmit són només cinc adjectius que poden explicar la naturalesa d’aquesta zona, esculpida en pedra per la tramuntana fins a donar-li un aspecte marcià. El vent del nord s’hi ha recreat amb força i ha evitat que la vegetació hi pugui viure amb comoditat: durant quilòmetres, aquí no hi ha cap arbre ni cap ombra; les plantes només tenen permís per créixer arrossegant-se per terra i les ràfegues de vent els ho recorden cada cop que gosen aixecar el cap.
Això sí, tot ho compensa la bellesa paisatgística de l’indret, en la seva mateixa desolació, en les seves vistes al mar des de les alçades dels penya-segats, en les parets i construccions de pedra seca i en formacions de roca natural tan increïbles com el Pont d’en Gil.
A peu o en BTT
Per als caminants i corredors, aquest tram de Camí de Cavalls 360º presenta un terreny molt incòmode, ple de pedres i un ferm totalment irregular. Per als ciclistes, la cosa és encara pitjor. La dificultat tècnica és elevada i només els més experts són capaços de recórrer muntats damunt la bici la major part de la secció. Per a la resta, pot convertir-se en tot un malson i, per això, Camí de Cavalls 360º ofereix alternatives que esquiven bona part d’aquest tram i que són altament recomanables per a bona part dels participants.
A més, tant per als qui van a peu com per als qui volen pedalar, aquesta zona obliga a una exposició continuada al sol i no hi ha punts d’aigua. Així doncs, cal planificar amb precisió la quantitat d’aigua que caldrà dur al damunt per a una jornada tan exigent com aquesta.
La tragèdia del Général Chanzy
Aquest sector de la costa menorquina està marcat pels alts penya-segats, tallats infatigablement per les onades. La història hi va situar un episodi tràgic, protagonitzat per un vapor francès anomenat Général Chanzy que cobria la línia entre Marsella i Alger. En ple hivern de 1910, va ensopegar amb un fort temporal a l’alçada de Menorca i va naufragar contra aquesta costa.
El balanç va ser dramàtic, doncs de les 157 persones que hi havia a bord només se’n va salvar una, Marcel Bodez. La resta van morir, com recorda una creu en memòria del naufragi que hi ha a la zona de la Punta de Son Escudero. També ho recorda el topònim Calesmorts, que es repeteix en altres indrets de l’illa proclius als naufragis.
La repercussió va ser enorme i el govern francès va pressionar perquè es construís un far en aquest indret. Només tres anys més tard, ja estava operatiu el Far de Punta Nati, que és gairebé l’única referència a la presència de l’home en aquestes terres. La gent major de Ciutadella encara l’anomena Sa Farola Nova, en comparació amb l’altre far del municipi, Sa Farola, construït cinquanta anys abans a la bocana del port.
La pedra seca
El far no és, no obstant això, l’única empremta humana a la zona de Punta Nati. Els participants de Camí de Cavalls 360º ho descobreixen pas a pas. Aquí també la pagesia ha demostrat durant segles la seva força de voluntat i ha dominat en la mesura del possible aquest entorn marcià. La seva eina ha estat la pedra seca.
Al voltant de Punta Nati s’estén tota una teranyina de parets seques, entre les quals es troben també espectaculars construccions de pedra seca destinades a oferir refugi al bestiar, com ara les barraques, de planta circular i amb una estructura esglaonada molt característica, o els ponts de bestiar, de planta rectangular.
Igualment, la tradició ha deixat en aquest territori –i en molts altres de Menorca– nombroses barreres fetes amb ullastre i que permeten el pas de les persones a través de les parets seques sense que el bestiar hi pugui passar. Són un element emblemàtic del Camí de Cavalls i tots els usuaris hem de tenir molt en compte d’obrir-les amb cura i deixar-les tancades al nostre pas.
