Has fet mai una ruta per etapes? O simplement et preguntes com s’organitza el dia a dia quan fas Camí de Cavalls 360º? Aquí t’expliquem com és, des que sona el despertador fins que apagues el llum i te’n tornes a dormir.
Una de les preguntes que ens arriben més sovint no és sobre el recorregut, el terreny, la dificultat física o els obstacles tècnics. És una qüestió molt més concreta: “Com és el dia a dia a Camí de Cavalls 360º?”
És una bona pregunta. Perquè fer Camí de Cavalls 360º no és una passejada de vacances ni tampoc una expedició d’alta muntanya. És una cosa pròpia, amb el seu ritme, la seva lògica i les seves petites cerimònies quotidianes que, passat el segon o tercer dia, es converteixen en rutina. Una rutina addictiva que trobaràs a faltar quan tornis a casa.
A continuació t’expliquem com és un dia a Camí de Cavalls 360º.
Matí: les primeres passes
El dia comença d’hora i amb un bon esmorzar. És el moment de mirar el temps i decidir si t’has d’emportar-se protecció solar, l’impermeable o una peça més d’abric. La quantitat d’aigua i menjar convé tenir-la pensada o organitzada des del dia abans. No cal que tinguis pressa, però tampoc dilacions: si surts tard ho pots pagar car en forma de massa hores de calor a la temporada de primavera-estiu o de falta de llum solar a la temporada de tardor-hivern.
Abans de marxar, hi ha una cosa que convé que tinguis present: la maleta gran ha d’estar tancada i preparada on ho indiqui el personal de l’allotjament. El servei de transport d’equipatge de Camí de Cavalls 360º s’encarregarà de recollir-la i fer-la arribar al següent allotjament. Açò vol dir que, mentre tu camines, les teves coses viatgen cap al lloc on dormiràs. Organitzar l’equipatge la nit anterior és un hàbit que s’aprèn de pressa i que et permetrà sortir cada matí sense tanta càrrega mental.
Arriba l’hora de posar-te en marxa. Camí de Cavalls 360º és una ruta lineal: cada dia comences on vas acabar l’anterior. Quan el punt de sortida no coincideix amb l’allotjament, el transfer és a càrrec de l’organització. Et deixem al punt de sortida i comences a caminar. Sense complicacions logístiques, sense necessitat de dos vehicles ni de tornar enrere.
La motxilla que portes pesa el just. A dins: aigua, menjar per al dia, documentació, potser una muda de roba per si canvia el temps, mapa i llibre de ruta de Camí de Cavalls 360º. El track GPS de l’etapa ja el tens carregat al mòbil, rellotge o dispositiu GPS des del primer dia. El que et queda és posar-te en ruta.
Mig matí: al teu ritme
Les primeres hores del matí són les millors de la jornada. La llum és baixa i realça els contrastos i l’aire és fresc. El cos de vegades necessita un temps d’adaptació, ja que duu la fatiga acumulada de les etapes anteriors. La conversa flueix entre els companys d’aventura. A Camí de Cavalls 360º, sortir d’hora té una recompensa immediata: sense tants d’usuaris al camí, amb la sensació que la ruta és teva, i a la primavera i estiu, gaudeixes dels paisatges sense calor.
Quan el cos et demani cinc minuts de pausa, apareixerà una cala petita, una roca amb vistes, una ombra a sota d’un pi. T’atures, menges alguna cosa, revises el mapa. Aquí és quan comences a agafar el ritme real del dia: ja saps quant has fet i quant et queda, i el cos ha entrat en calor.
Migdia: menjar a la ruta
El dinar depèn molt de l’etapa. Algunes travessen pobles o urbanitzacions on et pots aturar en algun establiment. En d’altres —especialment a la part nord— passen hores sense cap punt de servei. En aquests casos, el dinar és el que portes: entrepà, fruita, fruits secs, el que t’hagis preparat al matí o al dia anterior.
Fer l’àpat assegut en una pedra a la vora del camí, amb vistes al mar i les botes plenes de pols és un dels records que t’emportaràs.
La tarda: el desafiament
Passat el migdia, la majoria de participants viu els moments durs de l’etapa. Les cames comencen a pesar, la conversa s’espaia, i la mirada i l’atenció es limiten a la ruta. És l’hora en què el Camí de Cavalls deixa de ser un paisatge de postal i passa a ser una experiència física i mental de veritat. El pensament es torna més simple: un pas, un altre, el proper revolt.
És, paradoxalment, l’hora que molts recorden com la més intensa de tot el dia. No perquè sigui la més còmoda, sinó perquè és la més honesta. Una bona recomanació és dur sempre un poc més de menjar i aigua del que creus que necessitaràs. Un grapat de fruits secs o una barreta energètica als darrers quilòmetres et poden salvar d’acabar l’etapa arrossegant els peus.
El final d’etapa: l’arribada
L’arribada és sempre diferent. De vegades és una cala tranquil·la on la gent s’atura a remullar els peus. De vegades és un poble amb una terrassa a punt. De vegades és simplement un camí que s’acaba i un membre de l’equip de Camí de Cavalls 360º que t’espera per dur-te a l’allotjament. En tots els casos, la sensació és la mateixa: has viscut una experiència única, has gaudit d’un temps preciós, has format part d’un paisatge meravellós i d’un sender ple d’història… i demà més!
Un cop a l’allotjament, el ritual és sempre el mateix: dutxa, roba neta —la de caminar ja s’ha posat a assecar—, i un moment de no fer res. Estires els músculs, passeges tranquil·lament una estona per la zona, revises les fotos i en comparteixes alguna. El cos comença a assimilar el que ha fet. També és el moment de revisar el mapa i el llibre de ruta de Camí de Cavalls 360º i preparar-te pel que vindrà l’endemà.
El vespre: sopar i a dormir!
Els sopars a Camí de Cavalls 360º solen ser llargs i deliciosos. L’exercici obre la gana, la calma de la nit convida a la conversa entre els companys de fatigues, i tenir el plat a taula s’agraeix molt al final d’un dia de ruta. Expliques les vivències de la jornada, comentes les incidències, escoltes les dels companys i planeges l’etapa de l’endemà, sempre mantenint el contacte diari amb l’equip de Camí de Cavalls 360º, que t’aportarem consells i coneixement de l’entorn.
L’hora d’anar a dormir es va avançant sola, sense que ningú ho decideixi: al tercer dia, pocs aguanten fins a les onze de la nit. I açò es viu com la cosa més natural.
I si faig BTT o trail running?
L’estructura del dia és semblant en les tres modalitats, però el ritme i els temps canvien. En BTT, cal afegir la revisió de la bicicleta cada vespre i comptar que el terreny tècnic exigeix una concentració constant que cansa d’una manera diferent a caminar. En trail running, les etapes s’acaben més prest —de vegades al migdia—, cosa que deixa la tarda lliure per recuperar, estirar i preparar el dia següent.