Els fars de Menorca

Farola de Punta Nati (Foto: Jordi Saragossa).

Favàritx, Cavalleria, Punta Nati, Artrutx i l’Illa de l’Aire són els cinc vèrtexs del pentàgon imaginari que dibuixa Menorca sobre el mapa. Sengles fars alerten els navegants i guien els mariners des de fa segle i mig. Avui dia són les fites més icòniques de Camí de Cavalls 360º i protagonitzen algunes de les fotografies imprescindibles de l’illa. Situats enmig de paratges encisadors, les seves esveltes figures amaguen històries i anècdotes.

Menorca té un gran potencial per als amants del turisme temàtic. Cales i platges meravelloses, jaciments arqueològics ben preservats, exemples d’artesania i cultura viva, torres de defensa i vigilància, formacions geològiques sorprenents i variades… i els fars. Ja sigui caminant o pedalant, els fars de Menorca formen part del fil argumental de Camí de Cavalls 360º.

Far de Favàritx

L’entorn agrest i dur del Cap de Favàritx acull aquest far, que marca el límit nord-oriental de l’illa. Es va construir entre 1917 i 1922 per completar la il·luminació de la costa nord com a complement dels fars de Cavalleria i Punta Nati. La seva torre de 28 metres d’alçada va ser la primera íntegrament de formigó de les illes Balears. Pintada de blanc amb una banda negra helicoidal, contrasta amb el paisatge de roques negres i aspecte gairebé lunar que l’envolta. Es troba situat dins del territori del Parc Natural de s’Albufera des Grau i, des del Camí de Cavalls, s’hi accedeix resseguint la carretera de Favàritx durant uns 850 metres.

Far de Favàritx.
Far de Favàritx (Foto: Joan Febrer).

Far de Cavalleria

La costa nord de Menorca havia patit més de 700 naufragis des del segle XIV abans que es construís aquest far, a la punta més al nord de l’illa, l’any 1857. Els perills no es van eliminar i tampoc no es van evitar els naufragis completament, però hi va significar el principi de la solució. La modesta torre blanca de quinze metres d’alçada s’eleva a gairebé cent metres per sobre del nivell del mar gràcies a la seva estratègica ubicació, damunt d’un prominent penya-segat.

El seu recinte, que inclou un centre d’interpretació, està obert al públic de maig a octubre. El Camí de Cavalls no passa per la punta del Cap de Cavalleria i per accedir-hi cal recórrer uns 2,6 quilòmetres per carretera des de la zona del Port de Sanitja i la ciutat romana de Sanisera.

Far de Cavalleria (Foto: Isaac Fernández).
Far de Cavalleria (Foto: Isaac Fernández).

Farola de Punta Nati

Si la zona del Far de Favàritx evoca un paisatge lunar, l’entorn de la Farola de Punta Nati transporta a un desolat paratge marcià. Aquest territori adust i inhumà de la Menorca seca, dominat per les versions més salvatges de la roca, el vent i l’aigua, té una bellesa especial. En aquesta zona, la mà de l’home només s’endevina en la pedra seca de les parets i les ocasionals barraques, així com en el recinte d’aquest far construït a la vora d’un penya-segat.

La torre hexagonal de la Farola de Punta Nati té dinou metres d’alçada i està construïda amb tècniques de maçoneria. Els seus orígens estan íntimament relacionats amb el tràgic naufragi del vapor francès Général Chanzy, que es va estavellar contra aquesta costa el 1910, provocant 156 morts i un únic supervivent. El govern francès va pressionar perquè es construís ràpidament aquest far, que va ser operatiu ja el 1913. És ben visible des del Camí de Cavalls, que en travessa la carretera d’accés a uns escassos 600 metres de distància.

Farola de Punta Nati (Foto: Jordi Saragossa).
Farola de Punta Nati (Foto: Jordi Saragossa).

Farola d’Artrutx

El Camí de Cavalls passa just per davant d’aquest far, que ocupa la punta sud-occidental de l’illa. Està situat en un entorn urbanitzat, en un espai guanyat a les pedres grises cantelludes tan freqüents en aquesta part de Menorca i que envolten completament el seu recinte, on hi ha un restaurant. La seva terrassa convida a gaudir del capvespre, a l’escalf de la torre de 34 metres d’alçada pintada amb bandes blanques i negres.

Originalment, la torre era la meitat d’alta quan es va construir el 1859 i patia les tremolors atribuïdes a una cova submarina pròxima, que van arribar a provocar fins algun vidre trencat. La seva alçada es va doblar en una reforma i modernització duta a terme 110 anys més tard, el 1969. Per reforçar-ne la consistència, també s’hi van afegir els característics contraforts que té per defora. Un episodi curiós de la seva història fa referència a uns presos fugats per la zona l’any 1860, en la captura dels quals el sotsgovernador de Menorca va demanar als torrers d’aquest far que col·laboressin. Aquests van contestar que no els era possible fer-ho, doncs encara no havien rebut l’armament que els corresponia segons el reglament.

Farola d'Artrutx (Foto: Oriol Batista).
Farola d’Artrutx (Foto: Oriol Batista).

Far de l’Illa de l’Aire

Estrictament parlant, aquest far no es troba en sòl menorquí, sinó que s’alça a l’Illa de l’Aire, un illot deshabitat separat de Punta Prima per aproximadament un quilòmetre de mar. S’aprecia perfectament des del Camí de Cavalls, al seu pas per aquesta urbanització de l’extrem sud-oriental de Menorca.

La seva torre de 38 metres d’alçada, pintada amb bandes blanques i negres, va ser la més alta de tots els fars de les Balears durant més d’un segle, entre el 1860 i el 1977. La marejant escala de cargol del seu interior compta amb 165 graons. L’Illa de l’Aire i el seu relleu absolutament pla i rocós són el millor hàbitat per a la sargantana balear i diverses espècies vegetals especialment adaptades. Només s’hi pot accedir amb una embarcació.

Far de l'Illa de l'Aire al fons, des del Racó des Coll Curt (Foto: Jordi Saragossa).
Far de l’Illa de l’Aire al fons, des de les proximitats de la Torre d’Alcalfar (Foto: Jordi Saragossa).

Sa Farola

Anomenat també el far de Ciutadella, es troba situat a peu del Camí de Cavalls i il·lumina l’entrada a l’històric port natural de la ciutat des de la bocana nord, encarat al Castell de Sant Nicolau, a la bocana sud. La seva modesta torre, blanca amb franges verticals negres, mesura només tretze metres d’alçada i va ser construïda el 1863. Més tard, se li va afegir un mur que protegeix tot el recinte dels freqüents embats de la mar, que el van inundar repetidament. L’entorn és urbanitzat i el carrer compta amb un agradable passeig que permet arribar còmodament fins a Cala en Blanes.

Sa Farola de Ciutadella (Foto: Joan Martínez).
Sa Farola de Ciutadella (Foto: Joan Martínez).