2026-05-01 Oriol Izard Alberich
Tiempo total
Inválido
Modalidad
BTT
Fecha
2026-05-01
Hora de inicio
06:04:07
Punto de inicio
Santandria
Sentido
Horario
Con asistencia
Sí
En solitario
Sí
Género
Masculino
Origen
Espanya/BCN/Terrassa
Camí de Cavalls (btt)
La idea va ser un regal/repte dels 40 anys que vam aplaçar l’any que tocava per mala meteo. Aquest any vaig reprendre el repte, però l’última setmana de març va fer una tramuntanada bestial a Menorca i ho vam haver d’ajornar de nou. Finalment el pont de maig va quadrar i ho vam tirar endavant.
La idea era començar des de Ciutadella per estar allà amb la família i jo fer la volta en sentit horari per fer “l’infern del nord” (parafrasejant la París Roubaix) amb les cames fresques. Ja al ferry d’anada vam veure a molts corredors, i justament aquells dies es corria el trail CdC (no ho sabia). La família em farien d’avituallament i assistència a 5 punts que havia marcat en un mapa com si fos una cursa d’orientació. Líquid, sòlid; roba, mecànica i neteja… estaven “briefejats”. Vaig sortir a les 06:03 des de Santandria, 3 km al sud de Ciutadella i 2h30 abans que comencés el trail (que justament començava a Ciutadella amb el mateix sentit).
La llum em va fer falta per poquet, ja que els primers kms per asfalt i urbà es feien fàcil, just començant les pedres abans del pont del Gil ja vaig apagar la llum perquè el sol li faltava poc per sortir. Un primer tram que et fa un toc de realitat molt gran: això és molt xungo. Em va costar avançar des de molt aviat, havent d’arrossegar la bici i això que anava a un ritme molt suau. A la pantalla del GPS només portava el mapa amb el track, no volia saber ni temps ni kms. Punta Nati i anar fent cap a Cala Morell. Ovelles menorquines i el terreny que no millorava. Un constant de pujar i baixar cales, la Pilar, Calderer, la Barril, etc. alguna pujada es podia pedalar però a costa de fer molts watts, les baixades molt tècniques i lentes. Dur, molt dur. Abans d’arribar a la Binimel·là vaig veure un avituallament preparat per la cursa, encara sense gent. Em quedava poca aigua i em faltava més d’una hora pel primer avituallament. Vaig omplir un bidó vilment, suposo que me l’haurien deixat. Pregonda fins Cavalleria on havia d’agafar un desviament per pista i carretera després cap a l’interior perquè un tros del tram 5 del marcatge oficial del CdC està tancat per esllevissades. Just allà a la carretera m’esperava el primer avituallament.
Vam canviar bidons -un amb isotònic i l’altre amb mitja pastilla de sal-, agafar menjar i netejar la cadena. També vaig deixar la llum i el paravent i manguitos. Continuant cap el nord cap a Cala Tirant on reprenia el traçat de CdC. Vaig tenir la primera confusió per culpa de les marques de la carrera, que en algun punt diferien lleugerament del camí oficial. El track que portava al GPS també tenia algun petit error que més endavant em va passar factura en una mica de temps perdut però sobretot esforç. Fins Addaia trams de carretera i pistes molt més ràpides i disfrutones, recuperant ritme (i que esperava que el sud fos similar, però NO!). Acabant la costa nord fins casi el far de Favàritx on hi havia el segon avituallament marcat. Anava molt bé de sensacions i havia recuperat força ritme i temps sobre el previst (al primer avituallament havia passat amb 1h20 per darrere). Com una casualitat atzarosa just passava el Bernat O. (company de vol) amb uns amics en bici de carretera i em va reconèxier. Vam fer els dos kms per asfalt rumb est fins que el CdC tomba a la dreta per continuar el camí salvatge.
Per es Grau hi havia trams molt xulos i prou rodadors, això sí, quan agafaves o flow o velocitat sempre hi havia una tanca per passar (entre 300 i 500 tanques diuen els cercadors). Arribant a Maó per carretera el track em va portar per una zona en obres i vaig acabar entrant a una zona portuària restringida i un vigilant em va haver d’obrir una valla i prendre les dades. Travessar Maó es va agrair, una mica de terreny fàcil i uns kms també de carretera a la sortida. La continuació pel fort de Marlborough no era difícil però tampoc lo fàcil i ràpida que esperava. Cap el sud, a Punta Prima, esperava entrar per zona urbana però un terra calcàri super trencat i afilat no donava treva. I el track em va fer anar arran de mar quan el CdC i la família m’esperaven una cantonada terra endins. Quan vaig veure l’error i retornar a l’asfalt i ruta sort en vaig tenir que l’Aniol em va veure i cridar per darrere, m’estava saltant l’avituallament i allà sí que anava ben “torrat”.
Va ser un avituallament una mica més llarg que els primers, em van ajudar molt els seus ànims i ajuda. Una mica més d’asfalt i Binibèquer, molta gent i contenint velocitat per respecte. Després el camí entra terra endins però el terreny no millora gaire, la temuda cala en Porter i la veritat que avançava bastant més lent del que havia planejat. Trams de portejar la bici, baixades amb algun tros molt vertical i trencat que també havies de desmuntar i valles, moltes valles pel sud. A Son Bou hi havia el quart avituallament i allà anímicament em vaig revifar. El tram anterior havia sigut molt més dur de l’esperat i menjar i beure omplia el dipòsit físic però l’anímic costava molt. Les mans feien mal de tanta duresa, literalment. Portes una de les millors bicis i suspensions però semblava com si fos un percutor pneumàtic de l’obra, amb 12h en marxa. Entre Son Bou i Sant Tomàs el camí passa per l’extrem nord d’una bassa i el CdC en aquell punt hi ha 200 m que estan completament anegats. Un canyissar amb aigua i llot impracticable en bici i a peu, vaig intentar voltejar aquell parany però no hi havia cap alternativa. Uns locals em van dir que portava dos anys anegat aquell tros, trobo que ho podrien avisar o proposar un desviament. En aquell punt ja feia estona que no seguia les marques del trail (allà no n’hi havia pas, clar). Doncs vaig portejar la bici a coll, per sobre de les canyes i submergint cada passa a l’aigua amb fang i llot, no sabies què trepitjaves. Fastigós i perillós. I després porcs, porcs gegants pel mig del camí. Suposo que poc acostumats a que ningú hi transiti per aquell tros.
Després encara hi havia un bon xoriço fins a Cala Galdana on m’esperaven la família a l’últim avituallament i era ja una zona més coneguda, ja que fa poc hi vaig ser per feina i vaig reconèixer uns kms i les escales de baixada a la platja tot corrent. Vaig posar la llum esperant haver-la d’utilitzar lo mínim. Allà ja vaig veure que podria completar el repte del CdC; amb força més temps del que havia planejat entre la dificultat superior a l’esperada, alguns errors de navegació i la llacuna però malgrat tot valia la pena. En aquell moment tornava a disfrutar. També creia que aquell tram fins al far d’Artutx seria més ràpid del que va acabar sent. Les Macarelles, la Turqueta… les mirava per no dir que no les havia vistes; però ja hi havia més ganes d’acabar que de voltar. També va començar a fosquejar i vaig engegar la llum. Les 21 h.
Travessar platges, terra de ganivets, pedrotes… el camí, sinuós i capritxós no donava treva. Al respecte de creuar cales de sorra fina en bici, alguna la vaig pedalar per donar-me el “gustasso”, però quan veies que havies de fer 3 milions de watts i que caminant anaves igual de ràpid se’m treia la tonteria de sobre (els pro’s de CX també les caminen, saps!?). Només el cap d’Artutx em va regalar algun km fàcil d’asfalt; i a la sortida cap el nord de seguida tornava la calcària esmolada per acomiadar-se a Cala Blanca, ja urbanitzada. Aquest tram entre el cansament i les mans trinxades se’m va fer duríssim. Final rodador i amb la sensació que podia fer encara més hores però per asfalt, la muntanya m’havia destrossat mans, braços i espatlles però les cames tenien gas (contingut; però gas!). Final de l’aventura a les 22:23 just a davant de l’hotel. Missió complerta!
La idea del Camí de Cavalls en btt que vaig fer tenia algunes premisses autoimposades.
- La família em van fer l’avituallament, i ho van fer de meravella a on tocava i servint lo que acordàvem. Un alt % de l’èxit és vostre; perquè l’avituallament emocional no es pot comparar (ni comprar).
- Jo volia completar la volta però gaudint més que patint (tot i que al final la balança es va equilibrar). Vaig sortir tranquil per no fondre’m i també cautelós per no caure i evitar problemes mecànics
- Em repetia que NO anava a buscar temps tot i que encara queda algun gen competitiu i em feia gràcia entrar a la classificació non stop dels companys de CdC360
Aspecte a remarcar que la bici no em va fallar gens ni mica, vaig fer 1807 canvis amb èxit i cap incident de res, ni punxada ni soroll. La millor bici de muntanya que mai he tingut (desconec si n’hi ha alguna de millor). Gràcies als companys de STERRATTO i RAT SUSPENSION per deixar-me la bici a punt.
Vaig fer tota la volta amb la mateixa roba i sabates i no vaig tenir cap llaga ni durícia, això sí, mans i tendons van acabar rebentats.
A nivell d’alimentació volia ingerir 50-60 g de CH per hora comptant barretes, gels, plàtans, isotònic a la beguda i algun entrepà de nutella (pa tou). Vaig cabar menjant “per sensacions” que no s’ha de fer però controlant una mica per temps, i només vaig tenir un parells de desfalliments físics puntuals que vaig arreglar ràpid. De gels només en vaig menjar 4 o 5.
El manteniment de la motivació i tema coco sabia que és el meu punt dèbil però entre la preparació no només física sinó logística i l’estudi dels mapes i els avitualladors vaig sobreposar-me quan les coses es torçaven. He fet algunes proves llargues (bàsicament corrent) sense haver sigut mai un ultrafondista convençut, i és que tinc el llindar de patiment molt baix, i quan em “rallo” o deixo de ser competitiu o abandono. I això és el que no volia que em passés en cap moment, així que em vaig mentalitzar molt en aquest aspecte i des de l’inici em vaig gravar a foc que seria una aventura-pedalada i no una cursa-a gas i patir. Tot i això sabia que en aquest repte tampoc podia parar més de l’estrictament necessari, avançar sempre de la manera més eficient pedalant si es podia o empenyent la bici.
I fins aquí el meu/nostre CdC. Els qui ho han fet en els dos sentits diuen que és més ciclable/ràpid fer-ho antihorari des de Maó però de moment crec que em quedaré sense experimentar-ho!
La idea va ser un regal/repte dels 40 anys que vam aplaçar l’any que tocava per mala meteo. Aquest any vaig reprendre el repte, però l’última setmana de març va fer una tramuntanada bestial a Menorca i ho vam haver d’ajornar de nou. Finalment el pont de maig va quadrar i ho vam tirar endavant.
La idea era començar des de Ciutadella per estar allà amb la família i jo fer la volta en sentit horari per fer “l’infern del nord” (parafrasejant la París Roubaix) amb les cames fresques. Ja al ferry d’anada vam veure a molts corredors, i justament aquells dies es corria el trail CdC (no ho sabia). La família em farien d’avituallament i assistència a 5 punts que havia marcat en un mapa com si fos una cursa d’orientació. Líquid, sòlid; roba, mecànica i neteja… estaven “briefejats”. Vaig sortir a les 06:03 des de Santandria, 3 km al sud de Ciutadella i 2h30 abans que comencés el trail (que justament començava a Ciutadella amb el mateix sentit).
La llum em va fer falta per poquet, ja que els primers kms per asfalt i urbà es feien fàcil, just començant les pedres abans del pont del Gil ja vaig apagar la llum perquè el sol li faltava poc per sortir. Un primer tram que et fa un toc de realitat molt gran: això és molt xungo. Em va costar avançar des de molt aviat, havent d’arrossegar la bici i això que anava a un ritme molt suau. A la pantalla del GPS només portava el mapa amb el track, no volia saber ni temps ni kms. Punta Nati i anar fent cap a Cala Morell. Ovelles menorquines i el terreny que no millorava. Un constant de pujar i baixar cales, la Pilar, Calderer, la Barril, etc. alguna pujada es podia pedalar però a costa de fer molts watts, les baixades molt tècniques i lentes. Dur, molt dur. Abans d’arribar a la Binimel·là vaig veure un avituallament preparat per la cursa, encara sense gent. Em quedava poca aigua i em faltava més d’una hora pel primer avituallament. Vaig omplir un bidó vilment, suposo que me l’haurien deixat. Pregonda fins Cavalleria on havia d’agafar un desviament per pista i carretera després cap a l’interior perquè un tros del tram 5 del marcatge oficial del CdC està tancat per esllevissades. Just allà a la carretera m’esperava el primer avituallament.
Vam canviar bidons -un amb isotònic i l’altre amb mitja pastilla de sal-, agafar menjar i netejar la cadena. També vaig deixar la llum i el paravent i manguitos. Continuant cap el nord cap a Cala Tirant on reprenia el traçat de CdC. Vaig tenir la primera confusió per culpa de les marques de la carrera, que en algun punt diferien lleugerament del camí oficial. El track que portava al GPS també tenia algun petit error que més endavant em va passar factura en una mica de temps perdut però sobretot esforç. Fins Addaia trams de carretera i pistes molt més ràpides i disfrutones, recuperant ritme (i que esperava que el sud fos similar, però NO!). Acabant la costa nord fins casi el far de Favàritx on hi havia el segon avituallament marcat. Anava molt bé de sensacions i havia recuperat força ritme i temps sobre el previst (al primer avituallament havia passat amb 1h20 per darrere). Com una casualitat atzarosa just passava el Bernat O. (company de vol) amb uns amics en bici de carretera i em va reconèxier. Vam fer els dos kms per asfalt rumb est fins que el CdC tomba a la dreta per continuar el camí salvatge.
Per es Grau hi havia trams molt xulos i prou rodadors, això sí, quan agafaves o flow o velocitat sempre hi havia una tanca per passar (entre 300 i 500 tanques diuen els cercadors). Arribant a Maó per carretera el track em va portar per una zona en obres i vaig acabar entrant a una zona portuària restringida i un vigilant em va haver d’obrir una valla i prendre les dades. Travessar Maó es va agrair, una mica de terreny fàcil i uns kms també de carretera a la sortida. La continuació pel fort de Marlborough no era difícil però tampoc lo fàcil i ràpida que esperava. Cap el sud, a Punta Prima, esperava entrar per zona urbana però un terra calcàri super trencat i afilat no donava treva. I el track em va fer anar arran de mar quan el CdC i la família m’esperaven una cantonada terra endins. Quan vaig veure l’error i retornar a l’asfalt i ruta sort en vaig tenir que l’Aniol em va veure i cridar per darrere, m’estava saltant l’avituallament i allà sí que anava ben “torrat”.
Va ser un avituallament una mica més llarg que els primers, em van ajudar molt els seus ànims i ajuda. Una mica més d’asfalt i Binibèquer, molta gent i contenint velocitat per respecte. Després el camí entra terra endins però el terreny no millora gaire, la temuda cala en Porter i la veritat que avançava bastant més lent del que havia planejat. Trams de portejar la bici, baixades amb algun tros molt vertical i trencat que també havies de desmuntar i valles, moltes valles pel sud. A Son Bou hi havia el quart avituallament i allà anímicament em vaig revifar. El tram anterior havia sigut molt més dur de l’esperat i menjar i beure omplia el dipòsit físic però l’anímic costava molt. Les mans feien mal de tanta duresa, literalment. Portes una de les millors bicis i suspensions però semblava com si fos un percutor pneumàtic de l’obra, amb 12h en marxa. Entre Son Bou i Sant Tomàs el camí passa per l’extrem nord d’una bassa i el CdC en aquell punt hi ha 200 m que estan completament anegats. Un canyissar amb aigua i llot impracticable en bici i a peu, vaig intentar voltejar aquell parany però no hi havia cap alternativa. Uns locals em van dir que portava dos anys anegat aquell tros, trobo que ho podrien avisar o proposar un desviament. En aquell punt ja feia estona que no seguia les marques del trail (allà no n’hi havia pas, clar). Doncs vaig portejar la bici a coll, per sobre de les canyes i submergint cada passa a l’aigua amb fang i llot, no sabies què trepitjaves. Fastigós i perillós. I després porcs, porcs gegants pel mig del camí. Suposo que poc acostumats a que ningú hi transiti per aquell tros.
Després encara hi havia un bon xoriço fins a Cala Galdana on m’esperaven la família a l’últim avituallament i era ja una zona més coneguda, ja que fa poc hi vaig ser per feina i vaig reconèixer uns kms i les escales de baixada a la platja tot corrent. Vaig posar la llum esperant haver-la d’utilitzar lo mínim. Allà ja vaig veure que podria completar el repte del CdC; amb força més temps del que havia planejat entre la dificultat superior a l’esperada, alguns errors de navegació i la llacuna però malgrat tot valia la pena. En aquell moment tornava a disfrutar. També creia que aquell tram fins al far d’Artutx seria més ràpid del que va acabar sent. Les Macarelles, la Turqueta… les mirava per no dir que no les havia vistes; però ja hi havia més ganes d’acabar que de voltar. També va començar a fosquejar i vaig engegar la llum. Les 21 h.
Travessar platges, terra de ganivets, pedrotes… el camí, sinuós i capritxós no donava treva. Al respecte de creuar cales de sorra fina en bici, alguna la vaig pedalar per donar-me el “gustasso”, però quan veies que havies de fer 3 milions de watts i que caminant anaves igual de ràpid se’m treia la tonteria de sobre (els pro’s de CX també les caminen, saps!?). Només el cap d’Artutx em va regalar algun km fàcil d’asfalt; i a la sortida cap el nord de seguida tornava la calcària esmolada per acomiadar-se a Cala Blanca, ja urbanitzada. Aquest tram entre el cansament i les mans trinxades se’m va fer duríssim. Final rodador i amb la sensació que podia fer encara més hores però per asfalt, la muntanya m’havia destrossat mans, braços i espatlles però les cames tenien gas (contingut; però gas!). Final de l’aventura a les 22:23 just a davant de l’hotel. Missió complerta!
La idea del Camí de Cavalls en btt que vaig fer tenia algunes premisses autoimposades.
- La família em van fer l’avituallament, i ho van fer de meravella a on tocava i servint lo que acordàvem. Un alt % de l’èxit és vostre; perquè l’avituallament emocional no es pot comparar (ni comprar).
- Jo volia completar la volta però gaudint més que patint (tot i que al final la balança es va equilibrar). Vaig sortir tranquil per no fondre’m i també cautelós per no caure i evitar problemes mecànics
- Em repetia que NO anava a buscar temps tot i que encara queda algun gen competitiu i em feia gràcia entrar a la classificació non stop dels companys de CdC360
Aspecte a remarcar que la bici no em va fallar gens ni mica, vaig fer 1807 canvis amb èxit i cap incident de res, ni punxada ni soroll. La millor bici de muntanya que mai he tingut (desconec si n’hi ha alguna de millor). Gràcies als companys de STERRATTO i RAT SUSPENSION per deixar-me la bici a punt.
Vaig fer tota la volta amb la mateixa roba i sabates i no vaig tenir cap llaga ni durícia, això sí, mans i tendons van acabar rebentats.
A nivell d’alimentació volia ingerir 50-60 g de CH per hora comptant barretes, gels, plàtans, isotònic a la beguda i algun entrepà de nutella (pa tou). Vaig cabar menjant “per sensacions” que no s’ha de fer però controlant una mica per temps, i només vaig tenir un parells de desfalliments físics puntuals que vaig arreglar ràpid. De gels només en vaig menjar 4 o 5.
El manteniment de la motivació i tema coco sabia que és el meu punt dèbil però entre la preparació no només física sinó logística i l’estudi dels mapes i els avitualladors vaig sobreposar-me quan les coses es torçaven. He fet algunes proves llargues (bàsicament corrent) sense haver sigut mai un ultrafondista convençut, i és que tinc el llindar de patiment molt baix, i quan em “rallo” o deixo de ser competitiu o abandono. I això és el que no volia que em passés en cap moment, així que em vaig mentalitzar molt en aquest aspecte i des de l’inici em vaig gravar a foc que seria una aventura-pedalada i no una cursa-a gas i patir. Tot i això sabia que en aquest repte tampoc podia parar més de l’estrictament necessari, avançar sempre de la manera més eficient pedalant si es podia o empenyent la bici.
I fins aquí el meu/nostre CdC. Els qui ho han fet en els dos sentits diuen que és més ciclable/ràpid fer-ho antihorari des de Maó però de moment crec que em quedaré sense experimentar-ho!
Enlaces:
https://www.instagram.com/p/DX4p6piDEL6de-laa9-bLMxVc0n5XSHNdH1RQk0/?igsh=MTJqcjB0bTd6Y2VyZw==
https://strava.app.link/PCSrcRixQ2b
https://www.instagram.com/p/DX4p6piDEL6de-laa9-bLMxVc0n5XSHNdH1RQk0/?igsh=MTJqcjB0bTd6Y2VyZw==
https://strava.app.link/PCSrcRixQ2b
Intentos
| Modalidad | Participante | Tiempo | Fecha y hora de inicio | Punto de inicio | Sentido | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Cargando... | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||